PORTOCOLOM
Nucli de població situat entre Cala Ferrera, s’Horta i Cala Murada. És un dels ports naturals del migjorn mallorquí. Ocupa una superfície urbana de 78,4 ha. Segons P. Xamena, durant la dominació musulmana, els mercaders catalans ja li donaven el nom de Portocolom, el qual provenia probablement de l’època romana i era degut a la gran abundància de coloms que s’hi criaven. La seva història ve marcada sobretot per la pirateria serraïna. Això dugué a la creació de talaies (s. XIV) i ja en s. XVI s’aixecà una torre de vigilància a l’entrada del port.
L’any 1713 es construeix la bateria de Cala Barbacana. A les acaballes del s. XVIII, en vista a la gran activitat comercial, s’hi creen les primeres infraestructures portuàries i de nucli urbà; el 1854 s’inaugura l’edifici de la Duana. Durant l’últim terç del s. XIX, es produeix el màxim apogeu del comerç de vi i la millora de les infraestructures, però se suspèn dràsticament l’activitat comercial a causa de la crisi de la fil·loxera. No serà fins al 1947 i el 1960 que es reemprèn el comerç.
Paral·lelament a l’activitat comercial, hi va haver sempre una activitat pesquera, que s’incrementà el 1908 amb la introducció de les barques de bou. El 1876 s’aprova el projecte per urbanitzar la part de la Capella, i així es forma el primer nucli urbà al voltant de l’oratori, que existia des de 1808. El 1880 s’urbanitza la zona de la Duana, que neix com a zona d’estiueig. En el període de 1884-87 es construeix l’església parroquial de la Mare de Déu del Carme, on hi havia el petit oratori, segons el projecte de Pere d’Alcàntara Penya. L’any 1935 s’inaugura una escola pública.
A partir de l’any 1960, amb l’arribada del turisme, tenen lloc les urbanitzacions de sa Bateria, Cala Barbacana, Cala Marçal, sa Punta, Lafe i Cas Corso. Com a tret característic de Portocolom cal esmentar tres tipus de construcció: les cases amb llotja al primer pis (carrers Pescadors, de Llevant i de la Mar), els escars o barraques (a la zona del Riuetó, la Capella i sa Bassa Nova), i el far (situat a l’entrada del port per mar, a la zona de sa Punta).
L’any 1713 es construeix la bateria de Cala Barbacana. A les acaballes del s. XVIII, en vista a la gran activitat comercial, s’hi creen les primeres infraestructures portuàries i de nucli urbà; el 1854 s’inaugura l’edifici de la Duana. Durant l’últim terç del s. XIX, es produeix el màxim apogeu del comerç de vi i la millora de les infraestructures, però se suspèn dràsticament l’activitat comercial a causa de la crisi de la fil·loxera. No serà fins al 1947 i el 1960 que es reemprèn el comerç.
Paral·lelament a l’activitat comercial, hi va haver sempre una activitat pesquera, que s’incrementà el 1908 amb la introducció de les barques de bou. El 1876 s’aprova el projecte per urbanitzar la part de la Capella, i així es forma el primer nucli urbà al voltant de l’oratori, que existia des de 1808. El 1880 s’urbanitza la zona de la Duana, que neix com a zona d’estiueig. En el període de 1884-87 es construeix l’església parroquial de la Mare de Déu del Carme, on hi havia el petit oratori, segons el projecte de Pere d’Alcàntara Penya. L’any 1935 s’inaugura una escola pública.
A partir de l’any 1960, amb l’arribada del turisme, tenen lloc les urbanitzacions de sa Bateria, Cala Barbacana, Cala Marçal, sa Punta, Lafe i Cas Corso. Com a tret característic de Portocolom cal esmentar tres tipus de construcció: les cases amb llotja al primer pis (carrers Pescadors, de Llevant i de la Mar), els escars o barraques (a la zona del Riuetó, la Capella i sa Bassa Nova), i el far (situat a l’entrada del port per mar, a la zona de sa Punta).