Està situat entre s’Horta i Cas Concos.

Es caracteritza per tenir la majoria de la població disseminada. Prengué el nom d’Es Carritxó no solament el petit nucli de cases edificades a principi d’aquest segle, la possessió i les terres desmembrades d’ella, sinó també altres terres veïnades. Sorgí de la gradual parcel.lació, a partir del s. XVIII, de les possessions de Binifarda, Es Carritxó, Sa Badalona i Son Barceló.

El 1759 s’inaugurà un oratori públic a les cases de la possessió d’Es Carritxó, dedicat a Sant Antoni. A finals del s. XIX s’hi fa un temple més gros. L’any 1910 s’hi inaugura una escola que és declarada pública el 1918. Posteriorment s’hi construí un edifici nou segons plànols de Guillem Forteza. El 1916 les religioses Franciscanes hi fundaren una casa dedicada a l’assistència als malalts i a l’ensenyança de pàrvuls i nines que durà fins al 1970. Un any abans l’altra escola també fou suprimida.